Tornada Cotlliure-Portbou

            La tornada en tren des de Cotlliure fins a Portbou, el dia de la Marxa dels Camins de l'Exili, no és un trajecte qualsevol. A l'andana s'hi apleguen centenars de persones, totes amb la pols del camí encara a les sabates i amb el cap ple d'històries. 

             El tren arriba, s'obren les portes, i quan hi pugem acabem cedint el seient a aquells que més ho necessiten. Drets o asseguts, enganxats els uns als altres i amb els ulls clavats a la finestra, desfem en 19 minuts els vint-i-un quilòmetres d'història que hem recorregut a peu.

            Durant el trajecte, el vagó es converteix en una mena d'espai compartit de memòria viva. Hi ha qui canta, qui aplaudeix, qui fa fotografies per retenir el moment. Algunes persones onegen banderes republicanes, Senyeres o Estelades, que sobresurten entre motxilles i jaquetes. No és que ningú passi gana ni fred, però l'acumulació de gent, el cansament i la sensació d'anar tots junts cap a un mateix destí fan inevitable pensar en aquells que, fa dècades, van fer aquest mateix recorregut forçats per l'exili. D'alguna manera, es té la sensació de reviure què vol dir marxar, què vol dir fugir, i com de fràgil pot arribar a ser el simple fet de tornar a casa.